Fem unes llenties estofades de la hòstia

Carlemany, Jaume I, els almogàvers o el general Moragues no van fotre el que van fotre esmorzant Golden Grahams, no. Ho van fer gràcies a que esmorzaven cada puto dia de Déu unes bones llenties estofades.

Menjar fort i cagar ràpid. La clau per ser sempre feliç
Menjar fort i cagar ràpid. La clau per ser sempre feliç
  1. Comença per decidir si vols el meu respecte o no. És a dir, per decidir si faràs servir llenties cuites (x), o llenties seques (√).   Un cop decidit, continua llegint o VES A CAGAR A LA VIA. Un cop dit això, continuem.
  2. Al gra: en una olla toca cardar-hi coses de gordaco. Cansalada, una mica de pernil, alguna salsitxota… tu mateix. Poc oli, i a enrossir-ho de mica en mica.
  3. Quan cardi bona pinta hi fots un tomàquet tallat pel mig, una ceba pica, una cabeça d’alls, un parell de pastanagues i les quatre merdes de sempre. Ah, si hi fots quatre putes herbotes en plan farigola i tal i Pascual hi quedaran de collons. Fot-li quatre voltes a l’assunto.
  4. Que? Hi cardem les llenties ja, o esperem que entrin soles a la cassola?
  5. Cobreix el tema aquest amb això, o brou, o algo per l’estil; alguna patata que corri per casa -esberlada i sense pell!!-, i una hora després podràs començar a omplir plats. Que ho caguis de gust.

Sempre dius que no t’agraden les llenties, tot i saber que porten molt de ferro. Ara, si i portessin molt de coure serien el teu plat preferit, lladre.

Digues algo, per l'amor de Déu