El puto menjar blanc

Si no has sentit a parlar del menjar blanc probablement sigui perquè ni has nascut a l’edat mitjana, ni a Tarragona -que vaya..- Ara, és trist que no coneguis aquestes postres tan ben parides.

menjar blanc
QUE NO, QUE NO ACCEPTO QUE DIGUIS QUE EL MENJAR BLANC ÉS UNA CREMA CATALANA RARA!
  1. En algun collons de cassó vell que tinguis, fot a bullir poc menys d’un litre de llet normal -res de mariconades!-. Amb la llet haurà de bullir una branca de canyella, 150 grams de sucre, i la pela d’una llimona.
  2. Para un moment el foc, i treu les merdes aquestes -la llimona i la canyella, cony-.
  3. La poca llet que no has fotut al foc, la fas servir per deixatar 150 grams de farina d’arròs. Per si tens dubtes, deixatar ve a ser barrejar; i la farina d’arròs la venen a tot arreu. Demana, que no trobaries aigua al mar.
  4. Torna a cardar-ho al foc, i remena. Amb amor, amb tacte, amb paciència. Això és una mica com cardar portland, així que de mica en mica i fins que espesseixi, no podràs parar de remenar. Sí, és una putada. Però és lo que hi ha.
  5. Ho cardes en terrines d’aquelles típiques de fer crema catalana -PERÒ ASSUMINIT QUE NO ÉS EL MATEIX POTRE, HÒSTIA!-, i un cop fred hi espargeixes canyella per sobre -amb una mica de gràcia i criteri, a poder ser-.

Mentre el fill de mil cabrits de Felip V ens donava pel darrere el poble català poques coses podia celebrar. Una d’aquestes poques coses per les quals valia la pena sortir del llit, era veure si hi hauria menjar blanc a taula. Per tant, és molt important quan se’n menja seguir la tradició i dir en veu alta Felip V em cago en la teva tomba entremig de cada cullerada.

Digues algo, per l'amor de Déu