Com parir uns bons fideus a la cassola

De la manera que són bons de collons, n’estic segura de que els fideus a la cassola seran prohibits per la OMS en quatre dies, així que espavila ara per menjar-ne tants com puguis. Te n’ensenyo.

I en acabat, a cagar-los de gust
I en acabat, a cagar-los de gust
  1. Fot la cassola de terrissa aquella que vas comprar a Breda al foc, amb un raig d’oli. Quan sigui calent, m’hi fots costella de porc a enrossir. Val quatre putos duros, no et queixis.
  2. Afegeix-hi ceba tallada xica, un parells d’alls… i tomàquet. Vaja, que cardis un sofregit de tota la puta vida. Això sí, en aquest cas, amb una mica de pebre vermell inclòs, que hi queda que t’hi cagues.
  3. Amb 10 minuts hauria de quedar-te un poti-poti amb un flaire de Déu. És el moment de cobrir-ho amb brou. Ja saps que sempre hi pots acabar cardant aigua, però si el que vols és fer l’amor amb els fideus, o tens el jeto del puto Paul Newman en pau descansi, o cardes brou a la cassola. Ah, i una fulla de llorer, cony.
  4. Vinga, anem a pels fideus. Pots posar-hi els que vulguis mentre siguin gordos, però a casa es fan servir els que no tenen forat al mig, que semblen cucs allò, quina mania. El temps de cocció no me’l demanis, que el posa al paquet.
  5. Quan els fideus casi estiguin fets, ho deixes reposar un rato. Després t’ho pots fotre.

Aquesta recepta és molt important fer-la quan estàs anímicament fet una merda. Una cullerada i recuperes el somriure, és el millor anti-depressiu que  hi ha. L’Antònio en deia el Prozac del segle XIX.

Digues algo, per l'amor de Déu