Fotem flam de cafè

Si ets d’aquells empanats que no tiren fins que no s’han cascat quatre litres de cafè, aquest flam es convertirà en el teu millor aliat.

Va, collons!!
Va, collons!!
  1. Fot a bullir en algun collons de cassó petit un litre de llet, junt amb una branca de canyella, força sucre -150 o 200 grams-, i dues o tres cullerades de cafè soluble. NO SIGUIS GILIPOLLES I M’HI CARDIS CÀPSULES NESPRESSO TU ARA, EH!? CAFÈ SOLUBLE.
  2.  Just quan bulli, pares el puto fogó, i que això es vagi refredant. I…
  3. … M’hi cardes mitja dotzena d’ous. Que siguin grossos eh? Una de les claus de la cuina és tenir uns bons ous.
  4. Xofi xofi amb el minipimmer, venga. Amb tacte, amb cura. Amb amor. Nota l’essència del flam. El flam… el flam vol de tu… vol… vol sensibilitat, tendresa… vol… vol que siguis el seu Barry White, joder.
  5. Vinga, amb la collonada aquesta que has parit vas omplint flameres. Aquestes en una safata amb aigua freda -un bany Maria, collons-, i cap al forn. Tres quarts a temperatura mitja-alta hauria de ser suficient. Fes la prova de punxar amb un puto palillo si no n’estàs segur de si estan fets del tot.
  6. I serveix-ho. Si noi, així de fàcil és fotre un flam de cafè, ja veus tu quina cosa.

A mi aquesta recepta me la va ensenyar el Valdés. No aquell del futbol, eh? El Valdés de veritat, el cafetero. Érem molt amics amb ell, ens coneixíem d’uns negocis que teníem allà que ara no vénen al cas.

Digues algo, per l'amor de Déu