Truita de carxofa. Verge!!!….

Menys gratar-se la carxofa i més aprendre a fer truites amb ella, joder.

Cal variar el menú de tant en tant, collons!
Varia les truites, me cago en Déu
  1. Agafa’n un parell o tres, i treu-ne les putes fulles aquestes. A mi em fa molta mania aquest tacte, a tu no? AH, NO. Es clar. És la primera vegada que en toques una, imagino. Mare meva..
  2. Vale, vale, quan siguis a EL COR de la carfoxa, pares, que si no et quedes sense dinar. Parteix-lo a trossets, i el cardes en algun cony de paella. Ojo que no se’t cremi. Si cal hi fots un raig de vi blanc.
  3. Fetes? Toca remenar els ous. I TOCA NO FER BROMES ESTÚPIDES AMB AQUESTA FRASE. Fot-n’hi quatre o cinc, depenent de lo grossos que els tingu… val, una altra brometa, oi? ARF.
  4. Bat-los. afegeix-hi les carxofes… i… i… pues joder, fes una puta truita, hòstia, és evident!! Tris, tras; una mica per aquí, una mica per allà. I no em diguis que no en saps fer, o m’hauré de cagar en algú.
  5. Pa amb tomàquet al costat, i… amb sinceritat, si aquesta truita de carxofa no et fa plorar jo ja no sé de quina pasta estàs fet.

Amb les fulles que t’has sobrat pots folrar-te una carpeta, parir-te unes arracades, o fer una segona truita per enviar a ca l’Albiol.

Digues algo, per l'amor de Déu