Girona no només és una ciutat de puta mare, sinó que s’hi menja de collons. Mira si no aquest postre de gordacos que van inventar.
- Carda 200 grams de mantega, un parell d’ous i força sucre en un puto bol ben maco. També hi caldrà una mica de sal, algo de canyella i una merdeta d’aquelles de llevat que venen. Vinga.
- Barreja amb ganes, intentant no morir de casament, i acte seguit, afegeix menys d’un quart de farina tamisada. Continua remenant fins a cardar una pasta que no foti grumolls, que carden molta mania. Ara és bon moment per lligar-ho amb un got de llet.
- Va, oli sobre el puto mabre llardós de la teva cuina, i a estirar aquesta massa amb un collons de corró. En talles tires de pam per mig…
- …i en aquestes, els fots un xurrasso de crema pastissera. Compra-la feta, no tinc ganes que et moris d’una salmonel·la.
- Tanca bé el trasto aquest, i el fots al forn calentó, i tapat amb un drap. Has d’esperar a que agafin volum, com vas fer tu per Nadal.
- Un cop fermentats en la mida que t’agradi, els fregeixes. I un cop escorreguts, els fots sucre per sobre. Els xuixos són la hòstia, ja veuràs.
Oh iaia, és que això engreixa molt! Mira, engreixar-se és dolent, però pitjor és anar a treballar i cal anar-hi cada puto dia. Dona’t un capritxo de tant en tant, mecagonDéu, que la vida quatre dies i dos els passem a la cua del banc.
