Fotem mussaca

La mussaca és un plat grec. S’assembla a la lasanya, però essent això sí, molt menys popular. Aviat sabràs el perquè.

mussaca
Ningú normal escull mussaca pdent triar lassanya, però bueno, no està de més saber-ne fer
  1. Comença tallant a tires -més o menys fines- les albergínies. En acabat, fot-les en aigua salada durant ben bé tres quarts d’hora. Que sinó són amargues i el plat no val un duro. -també hi queden bé quatre patates ben fines-.
  2. Ara les asseques bé i les fregeixes UNA MICA. Si no les asseques bé esquitxaran, i com que ets una mica aixíns em vindràs amb plors. Ho asseques, i ho fregeixes. Molt bé. Sense plorar. Ale. Vinga.
  3. En una altra cassola –no em diràs que només en tens una, collons!–, doncs em fots un sofregit ben parit -ara ja en saps, oi?-, i hi salteges una mica de carn picada. Depenent de lo pobre que siguis, podràs fer mussaca de porc o de vedella. Fot-li un raget de vi o de cervesa, cony, i no em diguis que no en tens que sé que sí, BORRATXO.
  4. Toca fer una puta beixamel. Si no en saps ho busques, que ho vaig publicar fa poc. No em facis escriure les coses dues vegades.
  5. Muntem el plat: un collons de tira d’albergínia, una cullerada de pasterada. Una d’una cosa, una de l’altra. Pim, pam. , com si fotessis una lasanya. De fet, la mussaca i la lasanya són parentes germanes. L’únic que una es de gordos, i l’altra de gordos i mig.
  6. Li cardes la beixamel i formatge rallat per sobre -sí, moment gordo!-, i al puto forn 25 minuts a 180º. Un cop gratinada, ja està llesta per menjar.

Si ets vegetarià també la pots fer sense fotre-hi carn, així el menú encara serà més trist.

Digues algo, per l'amor de Déu