Ni el de la felicitat ni polles en vinagre. El verdader secret que tothom vol conèixer és el de com cardo els putos macarrons! I avui, en tindràs la recepta.
- Compra uns macarrons ben parits. Ojo no vinguis amb qualsevol merda. Vull que siguin gordos, amples, amb caràcter. Vull que em portis el macarró Junqueras. I que el bullis segons marqui el parquet, no deixant que quedin llepats -massa cuits, cagada-.
- Per altra banda, cassola amb ceba tallada fina. FINA. Amb un oli bo, res de merdes barates. Pam, pam, pam, mica en mica, amb estima. Un parell d’allets, ben fins, cap a dintre. Foc molt lent. Volteta.
- HE DIT FOC LENT. Pam, pam, pam.
- Aquí m’hi cardes la tonyina o la carn picada. Cap dins. Quan en fem de tonyina? Tonyina. Que de carn? Pues lo altre. I… pam, pam, pam.. I un gotet de vi blanc el tens? Doncs fot-li, també.
- Té color, ja? Ha reduït? Doncs… el puto tomàquet cap a la cassola. Toc de sal i pebre. I el més important… incorpora-hi AMOR. Sí, amor. Sense amor res queda bo. SENSE AMOR LA CUINA ÉS TRISTOR. AMOR, JODER, DONA-LI A LA SALSA EL QUE LI DARIES AL TEU ANTÒNIO. -I apart, un toc de pebre vermell no hi sobra-.
- Xorro de crema de llet. No sé què polles tenen alguns contra la crema de llet, però a casa n’hi he posat de tota la puta vida, i cues em feien per fotre-se’ls. Pum, pum.
- Has vist quin color caca d’oca? Fot-li un parell de talls de formatge ben xics, i remena com un malparit. Agafeix els putos macarrons, i continua remenant…. VA JODER, QUE JA HO TENS.
- Fot en safata, cobreix de formatge rallat, un parell de trossets de manetga a sobre… i a gratinar. En acabat, emplata, i prepara’t per plorar.
“Ui és que la meva iaia els feia més bons!“. Mira, potser sí, però només et diré que una vegada el President Tarradellas li va dir a l’Antònio, “Antònio! Perquè ens coneixem de fa anys, que si no, amb els macarrons que fa, li tiraria fitxa en aquesta dona“, eh? HO POT DIR AIXÒ TA IAIA? NO? DONCS TAN BONS NO SERAN.
