Cigrons a la catalana

Els catalans tenim una cosa molt maca que és que cardem plats amb quatre merdes que tenim per casa. Un altre exemple:

Apa que no carda goig el Déu que em va parir
  1. En un collons de cassola d’aquelles ben parides, li cardes un sofregit de ceba i tomàquet. Amb amor. A la cuina tot surt millor si hi poses amor.
  2. Un toc de farina, un raiget de vi, i caldo. Que bulli. Que agafi alegria.
  3. Ara, picada d’all, julivert i ametlles. Ho sents? Ho notes? És el flaire de la tradició. La trempera catalana feta gastronomia. Cou-ho 10 minuts, carda-hi els putos cigrons, i deixa-ho 10 minuts més.
  4. COM A BASE JA ESTÀ, JA ES POT MENJAR. ARA, POT S MILLORAR-HO? PUES CLAR, COLLONS! Pots cardar-hi un parell d’ous durs. Bacallà. Patata. Panses. Vaia, lo que et surti de la polla, tu mateix.

Perquè els catalans, calers no en tindrem, però joder, imaginació ens en sobra.

Digues algo, per l'amor de Déu