Acollonant: estofat de sípia i patata.

Una d’aquelles coses que ja només cuinen les velles del poble, i no per la feina que porta, sinó per aquesta puta mania que teniu avui dia de no conservar les coses bones de la vida.

Bueno, ja m'enteneu...
Bueno, ja m’enteneu…
  1. Carda en una cassola ben parida una ceba tallada xica a daurar, amb un bon oli, a poder ser. De mentre es fa, talla el collons de sípia en quadrats, treient-hi la melsa i aquestes merdes que porta.
  2. Afegeix els trossos a la cassola, junt amb quatre alls tallats, julivert i una fulla de llorer.
  3. Tomàquet cap a dins. No em vinguis amb merdes d’aquelles que ja venen fregides, eh? O en ralles alguns, o el compres triturat, però no m’hi cardis el puto Solís, aquí.
  4. Raig de vi blanc, toc de farina i tapat. 10 minuts. Planxa roba de mentre, que les camises així fan a marrano.
  5. Carda-hi abans de cremar-ho tot una mica de caldo de peix -o aigua, si ets un vago-, una picada, i hi fots quatre patates escaixades -tallades a catxos, collons-, i hi cardes també la melsa d’abans. Ara, a esperar un quart ben bo, que redueixi una mica.
  6. Ja ho tens. Ojo que crema.

Ho podries millor incorporant una mica de xocolata, herbes aromàtiques… però bueno, essent tu, em conformaré en que no confonguis una sípia d’un calamar.

Digues algo, per l'amor de Déu