Bacallà a la llauna: per cagar-shi

Això sí que ressuscita els morts, i no un puto “aixeca’t i camina”!

COMPRA PA, COLLONS, QUE EL SUC DEL BACALLÀ A LA LLAUNA ÉS LO MILLOR!
COMPRA PA, COLLONS, QUE EL SUC DEL BACALLÀ A LA LLAUNA ÉS LO MILLOR!
  1. Vinga, anem fer feina, collons: un cul d’oli bo al foc, bacallà dessalat passat per farina, i a marcar banda i banda. Pim-pam. Entra i surt.
  2. Ara, el puto bacallà, en una safata de forn. Que no empenyi.
  3. Mongetes. Si les compres bones, millor. Si no, ets un merda. Sigui com sigui, les cardes al voltant del puto bitxo aquell, a la safata, ben repartit.
  4. Vinga, a l’oli aquell, li fots una mica de julivert i all tallat ben xic -OJO ELS DITS, CARCAMAL-. Una passada molt ràpida, que es crema. Ni mig minut.
  5. Una cullerada de pebre vermell, un raig de vi blanc, i cinc minuts a foc baix.
  6. Ha passat el temps? Doncs cardes aquesta merderada repartida sobre el bacallà i les putes mongetes, cardes el forn a uns 200º com a molt, i en cinc minuts t’ho pots fotre.

Que perquè es diu a la llauna? Pues ni puta idea. Suposo perquè el tema de dessalar el bacallà dona bastant pel cul.

Digues algo, per l'amor de Déu