Calamars amb mongetes!

Això és una unió de forces, i no la collonada aquesta que ens venen al Parlament!

dissabte-113

  1. Carda en una d’aquelles cassoles tant ben parides que et van regalar tons pares, una mica de ceba de tallada, all i julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla. Tot amb un oli maco, i amb un raig de xerès, que hi queda collonut.
  2. Renta de mentre els calamars, que la peixatera segur que s’ha rascat el que no toca i després no s’ha rentat les mans, la marrana. Quan siguin nets, els treus la merda de dintre, i els talles a trossos xics. I CAP A COLLONS DE CASSOLA.
  3. Tomàquet, va. Rallat seria del cagar-s’hi, però anant bé deus fer servir aquests de pot. Bueno, compra’l decent, com a mínim. A l’Antònio li agradava també que li fotés un tiro de conyac en aquest moment, tot i que l’Antònio cardava conyac hasta als iogurts, tampoc t’enganyaré.
  4. 10 minuts. Sents el flaire? No? SERÀ PER CULPA DE LES TEVES AIXELLES. RENTA’T DE TANT EN TANT, PORC.
  5. Moment clau: si saps parir un fumet de peix, cap a l’olla. Mig litro ben bé. Si no, un cony de tetrabrick de caldo de peix fet, valdria. I la clau: MONGETES DEL GANXET. D’aquelles que t’hi cagues de gust. A dins.
  6. Arregla la sal i tal, i 10 minuts/un quart estarà llest.

 

La Francisca no ho és pas de monja, però també li agrada fer ganxet

Digues algo, per l'amor de Déu