Macarrons amb tomàquet dignes

Sí, encara que et sembli impossible, uns tristos macarrons poden fer-te girar els ulls si es fan amb criteri. Ara, caldrà que segueixis els passos correctament per no acabar fracassant un cop més!

Macarrons amb tonyina. Que sí, que són bons!
Macarrons amb tonyina. Que sí, que són bons!
  1. Carda a bullir els macarrons en una olla. Aigua sal i…. no, Avecrem no; jo m’hi cago en el cueces o enriqueces. Amb Avecrem l’únic que s’enriquece són ells. Hi cardes una puta fulla de llorer i a cagar, que queden més bons.
  2. Tu de mentre talla un collons de ceba ben fina i un parell d’alls, i ho cardes en una cassola a fer-se a foc molt lent. HE DIT MOLT LENT. SI TENS PRESSA, CAGADA. Mica en mica, amb un xic l’oli.
  3. 10/15 minuts, i tonyina. Bueno tonyina, una llauna de tonyina -a saber què és allò-. Cap a dins.  Remana.
  4. Una estoneta més i… tomàquet. Si l’has de comprar de pot, com a mínim que sigui del bo, hòstia. I al cap d’una estona de cardar xup-xup, hi fots si fa no fot mig pot de crema de llet. Sí, sí. Crema de llet, remenant.
  5. Veus que pel color sembla que s’hi hagi cagat un ànec? Doncs vas bé. Hi cardes una llonza de formatge a trossos, els macarrons, i remenes.
  6. Si després de fotre-hi pebre, julivert i tal i qual, hi fots formatge i ho gratines, ja et cauen els ous al terra.

Saps que s’ha de menjar peix més a sovint, oi? Que té proteïnes o vitamines o no sé què collons? Pues mira, si et fots això per dinar JA ET POTS CARDAR UN BON TROS DE LLUÇ DE SEGON, perquè a saber què porten dintre aquelles putes llaunes.

Digues algo, per l'amor de Déu