Unes postres per als gordos: pa de pessic -el fàcil-

Avís: fer un pa de pessic cansa, i a més et deixa la cuina feta una puta merda. Pensa’t-ho abans de posar-t’hi, o després no et queixis.

Una pinta de puta pena, però un gust de puta mare
  1. Agafa algun bol, fot-hi tres ous i sucre, i comença a batre’ls… Amb ganes. Va, remena. Remena. Remena com si haguéssis vingut al món a fer això. Nyaca-nyaca-nyaca. Et quedarà el braç fet una merda, sí, però també et passa quan vas a jugar la mariconada aquella del pàdel i no et queixes tant. VInga, amb ganes.
  2. Mentre remenes, hi cardes un puto iogurt. UN IOGURT BLANC. Res de gustos d’aquests de merda del packs baratos del Bonpreu. Iogurt blanc.
  3. Segueix remenant. Remena fort, enèrgic, Amb ganes joder!! UNA MICA DE SANG! HTREU EL PUTO ALMOGÀVER QUE PORTES DINS!
  4. Ara afegeix-hi Maisena. -NO, LA MAISENA I LA FARINA NO ÉS LO MATEIX, GARRULO, NO IMPROVITZIS-. I…
  5. …Segueix remenant. Ho sento, sé que això cansa. Et fots.
  6. Ralla-hi llimona, posa-li, i fot tota la merderada en un motllo untat amb mantequilla -sí, Pompeu, ja sé que es mantega, però a casa n’hi diem així-.
  7. Tot cap al puto forn, a 180 putos graus. Uns 20 minuts, i fora. Ja veus que fàcil. Cansa, però és fàcil.

El pa de pessic el fan bastant per Vic, així que havia de fàcil per collons.

Digues algo, per l'amor de Déu