Carta a l’Antònio

Ai Antònio la mare que em va parir quins nervis.iaiaretrat_bonaaaa

El puto diumenge és a tocar, i contra més s’acosta, més tensa em foto. Saps quan et cardaves histèric perquè no sé quin puto partit de futbol hi havia, i jo et deia que estaves fet un bon pallús per fotre’t d’aquella manera? Igual estic, tu. Coses de la Carme, o del Karma o com es digui. Va parir, ja no quedarien ungles a tu a hores d’ara, amb això que està passant.

Tinc nervis perquè de segons quins me’n fio menys que de les herbes que fumava Jacint Verdaguer per inspirar-se. Cagon Cristo en espardenyes… ràpid els aviaria jo. Patada als ous i a pelar patates, colla de gamarussos.

Però bé, tot i això, no siguem pessimistes. Tenim un guapo i un paio que carda unes cleques quan parla que et cauen els pebrots pel terra que carden molt bona pinta. Sí, només som dos contra cinc, però total, els catalans ens passem la vida cardant-nos d’hòsties entre naltros, així que millor pocs i mal avinguts. A més, s’ha mullat el cul molta gent important, cosa que, collons, no és gaire normal en aquest puto país.

Però es que tu, això d’anar a votar en sèrio, va parir… mira, ara ja m’havia acostumat a les putes gimcanes de l’11 de setembre. Que si ara a la Diagonal cardant una uve, que si ara agafats de la mà per l’autopista -què més català que una autopista?- com si fóssim quatre jippis, que si eleccions de broma amb caixes de quan et mudes dels puestos.. COLLONS!! PERÒ ES QUE ARA VA DE DEBÒ!

Jo tinc clar què votaré. El nano de casa, també. I la Teresa i la Conxita, que no parlen d’altra cosa. El Paco d’allà el bar Manolo, està ben emprenyat perquè li toca anar a cardar el numeret a la puta mesa, però bueno, el tenim a lloc i votarà normal, i mira. Estem tots ben decidits. Però encara tinc un parell de iaios que cagondéu amb la tonteria de la por ens cardaran el pal, si no vigilo. Ja els hi explicaré ben bé el que ens espera, si es caguen a sobre. Hem donat  tant pel cul que ja no ve d’una vegada més. No està la cosa per anar regalant vots, que d’un en un t’acabes enduent un puto disgust.

Ai Antònio, ja ho vas dir tu que ho faríem… i mira que costava de creure. Jo votaré per tu. I per tots els que venen darrere nostre.

Segur que ens en sortirem. Sempre junts.

En aquesta recepta:

Digues algo, per l'amor de Déu