El mató és la típica collonada que et demanes quan vas a menjar fora, però que no en tens ni fava de com collons es fa. Enigma solucionat: te n’ensenyo.
- Necessites un parell de litres de llet. M’importa uns collons de quina marca la compris, però si la compres de casa, tindràs el meu respecte. A més, ha de llet NO ultra-pasteuritzada, perquè si no, no tindràs pebrots de fer el mató, i fracassaràs un cop més.
- Porta això a casi bullir en algun pot que tinguis. Si no saps què vull dir amb casi bullir, doncs serien les temperatures que van del joder quina cremada m’he parit mecagondéu! i el m’he cremat però crec que no cal anar a urgències.
- Ara és l’hora d’esprémer una puta llimona -ojo amb els pinyols, hòstia-. Treus la llet del foc, i li cardes el suc a dintre.
- Has vist quina reacció més rara? Sembla que l’hagis cagat, oi? Doncs ho has de deixar un quart d’hora, i a cada moment semblarà pitjor. Tranquil, collons, confia en la iaia.
- Només queda l’últim pas: cardar un drap ben parit -no aquestes merdes de decorar, un de blanc de tota la puta vida- sobre d’un colador, i colar-hi aquesta potinga que acabes de parir. Ho emboliques, ho fots a la nevera…
- I estarà llest per cardar-hi la mel per sobre. FIN.
Que la pregunta és… com polles se li va acudir a algú fotre llimona en un puto pot de llet bullida? I encara diria més… COM POLLES SE LI VA OCÓRRER FOTRE’S-HO DESPRÉS, AMB AQUESTA MERDA DE PINTA QUE FOT!? No sé. Serà que el món és per als valents.
