Avui cardarem pannacotta

Menjar flam de postres -> Ui, que carrincló. Menjar pannacotta de postres -> Oh! Quina modernor. A CAGAR A LA VIA, PIJOS!

Que no és mató, que és pannacotta, joder
Que no és mató, que és pannacotta, joder
  1. Carda un parell de fulles de gelatina en algun collons de pot amb aigua freda. Aquestes coses, per si no ho sabies, es poden comprar a qualsevol puesto. Busca.
  2. En un segon pot -sí noi, no passa res per tenir dos putos pots!- hi hauràs de cardar com mig litre de nata líquida i si fa no fot un got de llet, i fer que la cosa aquesta bulli uns cinc minuts. NO EM CARDIS COM SEMPRE ELS FOGONS A TOTA LLET, EH, CAGONJUDES? MICA EN MICA.
  3.  Afegeix la puta gelatina d’abans i hi cardes sucre. No et passis, a no ser que vulguis acabar amb les putes venes saturades de glucosa i els nervis a punt d’explotar. Barreja l’assunto amb compte.
  4. Reparteix en pots, reposa -TU NO! LA PANNACOTTA, PUTO VAGO!-, i ho cardes a refredar al cony de nevera un parell o tres hores.
  5. Ala, li cardes xarop de maduixa o alguna cosa d’aquelles de gordo que tant t’agraden, i cap a dins.Resumint, que la pannacotta vindria a ser com un flam mig amariconat pel qual pagues un colló de mica, quan tampoc és que porti tanta feina

Digues algo, per l'amor de Déu