Com fotre el puto carpaccio de tonyina

El carpaccio, un dels millors llegats que ens va deixar aquest home, costa poc de fotre, i menys de jalar. Aprèn-ne d’una puta vegada!

Sembla una trallada, però és carpaccio
  1. Com que fotrem carpaccio de tonyina, hauràs de comprar tonyina. Si el fotessis de vedella, no hauries de comprar tonyina. Sembla evident, però ens coneixem.
  2. Compres un puto llom del bitxo aquest d’un mig quilo si fa no fot, i el cardes un cop net, al congelador. Com si fos el puto Walt Disney. Fins l’endemà, no en menges, ves per on.
  3. Ara es tracta de dues coses: tenir un ganivet de puta mare -res d’aquella merda de col·lecció que vas fotre amb Mundo Deportivo!-, i una punteria suficient per tallar trossos fins de collons sense deixar-t’hi els dits. Demana ajuda a un adult, o a algú que no sigui cego.
  4. Fots un cony de vinagreta amb oli, quatre herbes -gespa no-, pebre i gotes de llimona.
  5. Ara només es tracta de col·locar el trossos que has parit -que espero, sigui decents-, i cardar-li la vinagreta per sobre -perquè polles es diu vinagreta, si no porta vinagre??-
  6. Ho tapes amb paper film, ho cardes a la nevera fins hora abans de menjar, i ho decores amb ruca. Si no saps què és la ruca, aquí t’ho explico.

Amb el de vedella és molt típica cardar-hi parmesà. En aquest no tant, però aquell puto formatge és tant refotudament bo que jo de tu li cardaria igualment. Hasta a la puta Nocilla li queda bé el parmesà. Joder, amb el parmesà. És l’Antònio dels formatges.

 

Digues algo, per l'amor de Déu