Avui, una mariconada: croquetes de formatge

Les croquetes són tant ben parides, que si algun dia en féssim de cagallons de burra, segur tindrien el seu què.

Les croquetes de formatge són molt bones, però de tant en tant sopar amanida tampoc mata
Les croquetes de formatge són molt bones, però de tant en tant sopar amanida tampoc mata
  1. El formatge que hi vulguis fotre, evidentment, va al gust de cadascun. De cabra, gruyèrie -o com collons es digui-, emmental… no sé. Lo que et roti. Esmicola’n més d’un quart de quilo, depenent del gust que hi vulguis donar -GNEEE OBVI-.
  2. Carda ceba en una paella, a enrossir. No em siguis bruto, eh? El foc, lent.
  3. Mescles en un puto bol mig litre de llet, de 2 a 4 a ous, 100 grams de farina  i un xic de Maizena -a veure si algun dia em paguen algo!!-. Ah, i els formatges. Evidentment, sal, pebre i condiments marcaran la diferència entre unes tristes croquetes o une croquetes de cagar-s’hi la Verge Maria.
  4. Afegeix la puta pastarada a la paella, amb cuidado de cardar-te mal. Quan la cosa sigui homogènia, a refredar en un drap.
  5. Un cop fred els dónes forma de croqueta -UAU! QUINA SORPRESA OI?-, ho arrebosses amb clares i pa rallat i a fregir.Les croquetes de formatge són un dels aliments preferits dels gordacos, de manera que no n’hauries de fer mai si te’n ve un a sopar a casa, o el mal parit se les haurà cardat totes abans que t’hagis apropat al plat.

Digues algo, per l'amor de Déu