Què és una calçotada?

A Catalunya, si alguna cosa ens distingeix, és aquella capacitat de ser feliços amb qualsevol merda. I que som una mica gilipolles, també

Calçotada
Paguem una calçotada, quina clatellada

No sé a què collons va venir. Ni qui en va ser el responsable. Però d’un temps ençà, les calçotades han passat de ser un “me cago en la puta, només hi ha les putes cebes llargues per sopar“, a “oh, tetes, podríem anar a el campo a fer una calçotada i després juguem al balompié, no!!?”. Una bona hòstia us fa falta.

Bueno, que si la vols fer, però no vols pagar el que et demanen als restaurants -diga’ls tontos, també, vaya puto negoci s’han muntat-, jo te n’ensenyo.

  1. Per fer una calçotada de puta mare necessites espai, camp, lloc per fotre brasa. El teu puto pis de pijos de l’Eixample no val. Ves a algunamasia o algo, collons.  PERÒ OJO ME CAGO EN ELS CALLOS DE CRISTO NO CARDIS FOC AL BOSC O ET TALLO ELS OUS I ME’LS ESMORZO. Ojo. OJO. o.j.o.
  2. Cardes una brasa, compres els putos calçots, i els fas. Els has de cuinar com quan fas normalment: xamuscant-ho tot. En aquest cas, és normal. Una cosa bona que té el tema és aquesta.
  3. No fotis només verdures, compra també algo de carn, tros de garrepa.
  4. Els serveixes ben negres. I els peles. Pensa que, a no ser que siguis de Ciutadans, la part cremada no es menja, tros d’animal.
  5. BÀSIC: LA PUTA SALSA DELS CALÇOTS. La salsa de calçot és el que fa que ens foten cebes a la brasa amb tanta alegria. Si no compres uns 27 quilos de salsa de calçot per barba faràs curt. Fixa’t que directament parlo de “comprar”. Crec que si he ensenyar-te’l a fer, abans no n’hagis après ja haurà passat la temporada. -tot i que bueno, fa poc ho vaig fer. És aquí

I bueno, i la resta ja la saps. Beure més del compte, penjar la puta típica foto a l’internet, emmerdar-te com una puta truja, i l’endemà… cagar com si s’acabés el món. AQUESTA ÉS LA MÀGIA DE LES CALÇOTADES. Felicitats a tots.

Digues algo, per l'amor de Déu