Crítica de cinema

A la meva edat, puc fer el que vulgui

atenció

Porto la hòstia d’anys veient pel·lícules. Cada puto cap de setmana, escarxofada al sofà que sempre havíem compartit amb l’Antònio, mato el temps veient les putes merdes que surten a la tele mentre cuso i vigilo les putes llenties de turno.

Avui veig que tot Déu perd el cul per saber què va passar als Oscars, aquella collonada que foten els yankis en què es riuen les gràcies i es  mengen les polle orelles els uns als altres. Bueno, pues com que avui no tinc ganes de parlar de cuina, i això és meu i parlo del què em surt dels ous, faré l’anàlisi dels premis d’ahir.

TROBO QUE ESTEU TOTS GILIPOLLES PERDUTS, QUE SABEU MOLT DE TOT,  I QUE TENIU MOLT TEMPS LLIURE.

Fin.

Digues algo, per l'amor de Déu