Abans esquiaven els rics. Ara esquia tothom. O tothom s’ha forrat, o tothom s’ha tornat gilipolles.
Quina puta gràcia deu tenir llevar-se quan el sol encara dorm, cardar 3.500 hores de cua i fotre’t de fred a canvi de baixar per una puta muntanya nevada? Pues no sé, però hi ha molta gent que ho fa. Per si t’hi animes, tingues en compte que és important anar-hi ben menjat, que la muntanya és puta traïdora
- Caldos i variats, calents com uns collons
Caldrà que abans passis a comprar un puto termo d’aquells, perquè la gràcia està en que quan t’estiguin tremolant fins els pèls del cul, puguis recuperar una mica d’escalfor corporal. Carda un caldo d’escudella ben parida al termo, i la pasta, la pilota, la verdura i la cran d’olla al collons de carmanyola. Sí, ocupa puesto, però més ocupa tanta puta jaqueta i no et queixes, collons.
- Amanides de llegums
La veritat és que s’ha de ser molt cutre per pujar a Baqueira -o Vaqueira o com polles es digui- amb un puto tupper així, però bueno, a tu ja no et ve d’aquí. L’avantatge que té fer-se això és que total, te la pela si es refreda. Perquè allà dalt hi carda una rasca de Déu. I hi tens llegum, collons, que et donarà aquella força extra que mai has tingut.
- Filet de vedella sobre llit de caviar, amb aroma d’ostres i suc de llagosta, amb un suau toc de reminiscències d’algues Moi-Huan.
VOLS FER COSES DE RIC? PUES FES-LES COM FOT UN RIC, JODER.
Una puta guerra hauries d’haver passat.
