Botifarra amb ceba. Fàcil i bo.

Ets d’aquells que a la cuina no saben cardar la O amb un canuto? No ploris més. Avui t’ensenyaré una recepta apte per a -casi- qualsevol intel·lecte: botifarra amb ceba

botifarra amb ceba
Mira, una botifarra ben grossa. El Llàtzer estaria content.
  1. Compra una botifarra d’aquelles llargues llargues de veritat, de les que o enrotlles o no entra als pantalons a la safata
  2. Punxa-la i la cardes amb una mica d’oli a la paella. Fins que quedi una mica feta PERÒ NO DEL TOT. VALE? Tapa.
  3. Talla ceba fina. Fina vol dir fina, o sigui que no cardis tronxos d’aquells gordos com fots sempre, joder. Compra’t una puta merda d’aquelles de la teletienda si no et veus capaç, però la ceba, vol ser fina.
  4. Fora la botifarra, la cardes en un plat o algo, i li fots la ceba, -a la paella-. Allà amb el mateix suc, joder, que agafi gust. I tapa. SEMPRE TAPA.
  5. Quan tingui color, li fots de nou la botifarra, mig got de cervesa -A LA PAELLA, BORRATXO- i… sí: tapa.
  6. Treu-ho quan estigui fet, com és obvi.

Una bona botifarra sempre fa millor un sopar.

Digues algo, per l'amor de Déu