Com fer el puto carpaccio de bacallà

Vols menjar com un rei, però no tens un puto duro? Tranquil, que t’ensenyo a aprofitar al màxim un tros de peix: fotent carpaccio de bacallà.

En aquesta foto sembla carpaccio de tot menys de bacallà, però vaja, que la pinta és igual però menys vermella

 

  1. Per començar toca la merda de sempre: dessalar el puto bacallà. Ja te n’he ensenyat altres vegades, busca una mica, joder.  O si no, també podries comprar-lo dessalat i estalviar-te feina, tu tries.
  2. El fet és que l’has d’escórrer i posar-lo ben matxucat en paper de film. Apretant amb ganes, eh? Va, fot-li, amb il·lusió collons! Que quedi una mica com aquells pantalons que et van dues talles petites, saps? Aquells que quan te’ls poses sembles un llom embutxat amb potes.
  3. Fet? Doncs va, al congelador. Així serà més fàcil tallar-lo fi.
  4. Quan estigui fred, però sense acabar de congelar del tot, ho desemboliques i amb CUIDADO DE NO TALLAR-TE ELS PUTOS GREPS, en fas tires el més primes possible.
  5. HE DIT TALLS FINS!! QUE NO ESTEM TALLANT FUET, CAGOENCOLLONS! PRIMS!
  6. El fots en un plat que es vagi descongelant, i ja ho podràs amanir. Carda-hi quatre rodanxes de tomàquet, quatre fulles de rúcula i quatre olives negres, oli del bo, i a poder ser un segon que atipi, perquè això està molt bé però et fotràs de gana si no ho acompanyes amb algo.

Aaaaiii el carpaccio, que bo que és i com dissimula que no tens calés per fotre’t un tros de bacallà sencer!

Digues algo, per l'amor de Déu