L’empedrat és de puta mare

Ets dels que no sap la diferènia entre una esqueixada i un empedrat ? Doncs COP DE SABATILLA

L'empedrat i la Pedrera no té res a veure
L’empedrat i la Pedrera no té res a veure
  1. Per començar, toca cuinar amb bacallà, i ja saps què vol dir això: la collonada aquella de treure-li la sal al trasto. Aigua per Déu i per sa mare, tenir-lo un parell de dies en aigua que vas canviant… bueno, comprat el puto llibre que allà t’explicava com es paria.
  2. Ara toca tallar verdura, així que ojo, anem amb cuidado que de dits no n’hi calen. Tomàquet, ceba i pebrots que no faltin. Fas trossos petits, els hi cardes sal, i cap al puto bol. I allà un bon raig  d’oli del bo.
  3. Ja hi pots fotre a sobre les mongetes, i remenar. Mongetes de pot? ERROR. Mongetes bullides a casa? PERFECTE. Passes de momgetes i hi fots llenties o cigrons? MMMM… bueno, hi ha llocs on ho fan, vale.
  4. Mentre t’emmerdes amb lo altre, podries posar a fer un ou dur. No, no… no pretenguis que t’expliqui com es fa però. Si no saps fer un puto ou dur, simplement agafa els trastos, surt de la cuina, i no hi entris mai més.
  5. I bueno, afegeixes al bol aquell on hi tenies les verdues el puto bacallà, quatre olives negres, l’ou tallat a tires i aquell oli ben parit que hi hem posat, i el teu empedrat estarà llest per fer-te saltar les llàgrimes.

Efectivament: l’esqueixada la va inventar un que no tenia mongetes.

Digues algo, per l'amor de Déu