El puto plat català per excel·lència: botifarra amb seques

Quan parlem de la botifarra amb mongetes parlem de tradició, parlem d’història, parlem de l’aliment més halal del territori que Déu ens va donar!

Butifarra_amb_seques

  1. Una bona botifarra és imprescindible per cardar un plat com Déu mana. Hi ha que es conforma amb aquelles salsitxetes merdoses d’un dit, però jo crec que ja que t’hi poses, millor escollir una  botifarra d’aquelles d’un pam, d’aquelles gruixudes, amb consistència, amb carn, que tenen on agafar-s’hi. Posa una bona senyora botifarra a la teva vida, collons!.
  2. La cardarem a la brasa o a la planxa, tant se’n fot. Jo com que em carda mandra sortir al pati, doncs m’agafo la puta paella i me la foto allà, total, també surten bé. Raig d’oli i que es faci al gust -a escollir entre autralopitecus o cendra del caliquenyo-.
  3. En acabat, agafem les mongetes seques que hauràs comprat segur ja mig fetes -com es pot ser tant putament vago?-, i les fotrem a la mateixa paella, amb el mateix oli, el mateix tot. La gastronomia catalana no hi entén de colesterol. Si hi vols cardar un parell d’alls, o picadeta d’algo, pues molt millor.
  4. Servir junt, afegir-hi un bon allioli, menjar-s’ho per esmorzar, i sentir com la puta trempera catalana et surt per la gargamella

Pensa que la Carme Forcadell només menja això eh? Botifarra amb seques i pa amb tomàquet. Pa amb tomàquet i botifarra amb seques. Bueno, un dia es va menjar uns callos madrlilenyos i la pobra va estar una setmana de baixa eh? Molt fort, tu.

 

Digues algo, per l'amor de Déu