Estris indispensables d’un bon català: la picadora

Us encanta perdre-us pels passadissos del puto Ikea i comprar una xuminada rere una altra. Eh, però mai, mai compreu una picadora de carn, un dels estris que no poden faltar a la cuina d’un bon català. Com que perquè!? Però com polles penses parir els canalons de demà?

lesputesreceptesdelaiaia_picadoresdecarn

PERQUÈ ÉS INDISPENSABLE QUE TE’N COMPRIS UNA, JA

  • Encara que es faci servir arreu del món, la picadora de carn és una d’aquelles coses que dóna un plus de catalanitat. Com portar espardenyes de set vetes, posar-se etiquetes d’animalets al cotxe, o dir que et mires el Polònia encara que no et cardi puta gràcia. I perquè? Perquè mires a la gent als ulls i els dius: “mira escòria, jo cardo els canalons com s’han fet tota la puta vida, com els feia la meva àvia, i l’avia de la meva àvia, sóc un català GENUÍ, no sóc un merdes que necessita que la mama li piqui les coses, SÓC INDEPENDENT”
  • És indispensable que el compris també, perquè anualment acumules merdes i misèries per casa que són molt maques i molt precioses, però que mecangonlaputa van més endollats que els fills del Pujol. I què quan cardaràs quan se’n vagi la llum? Eh? On t’endollaràs el 1, 2 ,3? Al cul? BAAAAH. Una picadora, no et falla, una picadora és el puto Messi dels estris de cuina, és aquell que quan tot és perdut et diu “tss loco, tranqui, sóc aquí, demà menges”.
  • I és clar, tal i com està el procés, és indispensable que corris a comprar-ne un, ja que les coses s’estàn posant una mica tenses. Igual haurem de fer molts canalons durant un temps.

Una picadora de carn mai et falla. Una picadora sempre et diu que SÍ. Però tu sempre li dius NO. Sembles escocès.

Digues algo, per l'amor de Déu