M’enduc l’entrepà a la mani: de què el foto?

Si les teves habilitats culinàries no donen per gaire, sempre pots anar a la mani com s’ha fet tota la puta vida: amb un puto bocata.

Els bocates, els bocadillus, i els entrepans, són el mateix.
Els bocates, els bocadillus, i els entrepans, són el mateix.

 

ARA BÉ, de què? Comencem pels descartats:

  • De xoriço: Mal moment pels entrepans de xoriço, jove. Pensa en el nivell actual del periodisme i entendràs que si et veuen amb aquest embotit a la mà, estaràs regalant quinze portades als de La Razón.
  • De pernil serrà: No, això prohibit. Pensa una mica amb el que fas abans de fer les coses, joder. En sèrio aniràs a una mani catalanista amb el bé més preuat de l’Espanya més rancia? Descartat, fora, a cagar a la via.
  • De chopped: Presentar-te al món amb el puto  jabugo de pobre no és millor manera de dir “sí, sabrem cuidar de nosaltres“. Cal donar bona imatge. Intentem no ser uns misèries, que prou ens costa.
  • De mortadela amb olives: La mortadela d’olives es una puta merda i que t’agradi hauria de portar-te directe a Can Brians.
  • De truita de patates: Ahà. Truita de patates eh? Tortilla española. Igual tu hauries d’anar a la del 12 d’octubre, no?

Un cop descartats els productes no halal per portar a la  motxilla, arribem a la següent conclusió:

  • A la mani t’has d’endur: un puto pa de pagès amb tomàquet de l’hort, oli ben parit, i mig metre de llonganissa

És d’aquí, no és ni barata ni cara, té pedigrí, és fàcil de dur, i si et trobes a segons qui, sempre li podràs fotre pel cul.

 

Digues algo, per l'amor de Déu