De quan ens donaven pel sac: Panadons d’espinacs

Carda quatre anys vas anar al tomulto barceloní. En fa tres, et vas anar a donar la maneta en algun punt de l’AP7 amb algú que no coneixies. En fa dos vas anar a la V, i l’any passat érets fent pas a paio amb una fletxa. I engunay hi tornes. Però no en tens prou: joder, tu vols ser el més català de tots, tu vols sortir a la portada de l’Avui, tu vols que el puto Oleguer Presas et pagui una paella! Doncs demostra-ho portant una recepta típica de quan s’ens van petar fot 300 anys.

Els panadons són el millor homenatge als caiguts!! Bueno, o no, però són bons...
Els panadons són el millor homenatge als caiguts!! Bueno, o no, però són bons…
  1. Carda en un bol algo més de mig quilo de farina, un cullerada de llevat, sal i aigua, i remena.
  2. Què… què collons cardes amb l’espàtula!? Tu, que estàs cardant una recepta del segle XVIII, això es fot amb les mans joder! Posa’t en situació mecagondéu, interpreta collons, INTERPRETA!! Tens Catalunya a les teves mans, tarugo! Tens la memòria del General Moragues a les mans, cretí!! Guarda la puta espàtula sueca aquesta!
  3. Vale, quan estigui bé, ho deixes fermentar per ai -fins que pugi, però sense que es torni verd, animal-.
  4. Ara, cardes en una paella uns putos espinacs – es pot llegir com:  o lo que tinguis a l’hort-, panses i pinyons -compra’ls d’aquí…!-, i poma. Sí, he dit poma. Salteja-ho tot, mentre ho barreges.
  5. Estires la massa amb un corró, en fots un farcell amb lo del punt 4, i al cony de forn un quart d’hora, a 180º. Ojo no ho cremis. Abans no tenien forns, però tampoc cal cardar una foguera al menjador, no és necessari semblar de la Franja.
  6. Quan ho serveixis, no t’oblidis d’agredir als qui et diguin que això no són panadons, sinó empanades, i menys encara t’oblidis de cridar “MORI EL BORBÓ” a cada queixalada.

Com pots veure, la cuina catalana no ha variat gaire en 300 anys, segueix sempre la mateixa formula: cultives, reculls, amasses, un espanyol et dóna pel cul, i torna a començar…som gent de costums fixes.

Digues algo, per l'amor de Déu