Putos peus de porc ofegats a la catalana

El món és ple de porcs que voldries veure ofegats, però això no va per aquí, això és una recepta i es menja. És típica del país, i a més,  està de puta mare.

Peus de porc. Si t'hi atreveixes, repeteixes
Peus de porc. Si t’hi atreveixes, repeteixes
  1. Compra peus de porc. Si la carnissera està de bon humor demana-li que te’ls parteixi en quatre trossos i que te’ls deixi nets. Si fot cara de mala folla, passa i fes-t’ho, que si no t’ho farà a desgana i  t’ho farà com el puto cul.
  2. Cardes en una cassola ben parida  a rossir una ceba tallada ben petita, una cabeça d’alls, un parell de tomàquets, herbes que trobis per casa i la mare que ens parir a tots plegats -collons, “cuina catalana” tu, ja saps de què va a hores d’ara no? Pues això-.
  3. Quan el vegis rossidet OJO perquè toca flamejar-ho: xorro de conyac -a la cassola!-, i amb l’encenador… ZUM. Si la lies, truca cagant llets al 112.
  4. Què? Carda bon olor eh? Va, ara afegeix-hi a l’assunto cullerada al canto de pebre vermell dolç i de canyella, i uns 200 grams de farina -et dic la mida perquè encara em cardaràs pasta de morter, tu-. Cobreix d’aigua, XUP-XUP, XUP-XUP i així.
  5. Què? Notes la faire catalana eh? Remata-ho afegint un got de moscatell a l’assunto, picada d’ametlles, pinyons i prunes, i deixes una hora llarga, vigilant no et quedi ressec. I fins que vegis que està bé.
  6. Si t’ho menges l’endemà, millor quedarà.

MÉS CATALÀ IMPOSSIBLE:

Jo me’n vaig fotre un tupper per endur-me a la mani del setembre, i joder, el Puigdemont casi ve a donar-te la Creu de St. Jordi.

Digues algo, per l'amor de Déu