Més de iaia impossible: rosquilles

Que el teu teu nét te fred? Li fots una manta a ganxillo. Que té gana? Li fots roquilles per berenar. Això ha estat així de tota la puta vida!

dissabte-97

  1. Comença per cardar en un bol un parell d’ous i sucre -100 grams, més o menos-. Com en qualsevol recepta de pastisseria, la següent instrucció és: REMENA JODER.
  2. Mica en mica, amb la cura amb que una mare treu els mocs al seu cadell, hi afegeixes -sense deixar de remenar- un got gros de llet, un d’oli suau, i un got petit d’anís del mono.
  3. Ara li cardes un puto sobre d’aquells de Royal i farina tamisada, i passes a remenar amb les mans. NETES, GUARRO. Les mides de la farina? Ai pues no sé, fins que quedi bé tu, que vegis que bueno, que s’aguanta i que no està massa espès.
  4. Ho deixes reposar i els dónes la forma merdosa típica, aquella espècie de Donut mal parit. I ho fregeixes un rato.
  5. Ara només ho has de recobrir de sucre i ala.

Rosquilles amb anís, pa amb vi i sucre… collons, com pujava abans la canalla… després ens estranyem.

 

Digues algo, per l'amor de Déu