Arengades espatxurrades

Si et dic que per a la recepta d’avui només necessitem arengades, una paella i el canto d’una porta et pensaràs que m’he tornat gilipolles, però no.

"No mengis arengades, que són salafes..." MENTIDA!
“No mengis arengades, que són salades…” MENTIDA!

 

  1. Compra arengades. És un peix, així que ho venen a LA PEIXATERIA.
  2. Ara, agafa un trasto d’aquests i l’emboliques amb paper de diari. Agafa alguna pàgina on no et surti algun cafre, que agafarà mal gust segur. Embolica-la bé, com si fos un puto bocata d’anar al cole.
  3. Ho cardes dins d’algun collons de bossa que tinguis per casa i OJU ARA, ATENTO AL MOMENT: ho cardes al marc de la porta. Tanca la porta amb força -apreta, collons!!- i espatxurra la pobre criatura. -No, no he begut, es fa així-.
    lesputesreceptes_arengades_porta
  4. Obre el diari i… bueno, intenta no vomitar. Si ho aconseguixes, treu-li els budells que li han sortit al pobre bitxo aquest -amb el dit- i carda’l a fregir en oli calent. Si et fa massa fàstic doncs no sé, tira-ho a la basura i et fas uns espaguettis.
  5. Un cop siguin fregidets ho cardes sobre una torrada ben parida amb força oli i una mica de tomàquet i t’ho fots.

Si fas arengades moltes vegades al final les parets de casa et queden plenes de tripes i sang, però bueno, està bo, així que quedar com un puto psicòpata compensa.

Digues algo, per l'amor de Déu