Típic pastís gallego: tarta de Santiago

Què? Creies que els gallegos es passaven tot el puto dia menjant llagostes? Que va, això només ho fot el del Zara

SONY DSC

  1. Carda en un collons de bol un ou -DE GALLINA- i una cullerada de canyella -òbviament, en pols-. Hi cardes 150 grams de sucre, un mica d’aigua -HE DIT UNA MICA JODER, ON VAS AMB TANTA?-, i la mateixa part de farina que hi has cardat de sucre, però amb delicadesa aquest cop. Comença a remenar com si fos la última cosa que cardaràs a la teva trista vida.
  2. Amb un rodillo estires la massa que has parit. El cardes en un motllo -o li fots mantquilla o farina o te’l carregaràs-, i ho cardes per alguna banda.AIXÒ ERA EL COLLONS DE MASSA. ARA ANEM A CARDAR LA RESTA DEL TEMA
    subnomal                                                           Va tontito, atent   
  3. Amb un collons de morter d’aquells que et porto exigint et compris des de fot mil anys, pica-hi unes putes atmetlles -és així que s’escriu?-, i les apartes. Són la puta gràcia del tema, fes-t’hi.
  4. Ara neteja el cony de bol d’abans, que el tornem a emmerdar i no cal embrutar tota la puta cuina. Hi fots 8 ous, ralladura de llimona, i una mica de canyella. I la meitat de les atmetlles de fot un moment. Si? Ens entenem? LA MEITAT.
  5. Un cop ho hagis remenat, ho cardes a sobre de la puta massa. Les atmelles que t’han sobrat no sóc perquè te les cardis, són per ARA. VAN PER SOBRE.
  6. Al puto forn a 200º fins que quedi el tema daurat. En acabat, un cop fred, li cardes sucre glassé d’aquell i si tens collons, li dibuixes la puta creu de Santiago. O una titola, més igual.

La veritat, Galícia serà molt maco però els seus pastissos són una puta merda.

Digues algo, per l'amor de Déu