Tallarines amb gambes: ideal per lerdos

Si et ve la gent de casa a dinar a casa i no vols que s’adonin lo inútil que ets als fogons, et proposo una puta recepta de lo més senzill: tallarines amb gambes!

Les tallarines amb gambes inlús a tu et quedaran bones!
Les tallarines amb gambes inlús a tu et quedaran bones!
  1. Bull les putes tallarines. El temps que hi han de ser surt al paquet, així que fes-ne cas, i no t’empanis o cardaràs un xafastre. En acabat, les escorres i les deixes a la pica -però per caritat divina, buida-la de plats abans-.
  2. En un collons d’olla -sí, pot ser la mateixa-, cardes a fregir un cony de ceba i tres o quatre alls. Fregir molt poquet eh? Intenta NO cremar-los com sempre, siusplau.
  3. Ara, afegeix-hi gambes pelades d’aquelles que venen als súpers. Són una merda de gambes, però pel que valen sempre és bo de tenir-ne una bossa a casa.
  4. Fota-ho a la puta olla, i quan faci bona cara CARDA-HI LA CLAU DE TOT: CREMA DE LLET. Amb ull, amb oju, amb cuidado, amb tacte, amb elegància, i remenant amb la cura que només es veu a casa d’una comadona.
  5. No t’oblidis de cardar-hi sal i pebre o et quedarà sosso com uns collons. Jo també hi poso picant i julivert, però és que sóc la puta reina.

Amb això, els teus amics -si és que en tens algun-, creuràn que ets una puta espasa a la cuina, perquè quedarà dissimulat que l’únic que cardes a diari és menjar espaguettis, macarrons i merdes per l’estil.

PD: No. Une stallarines amb gambes i unes “tallarinas fritas con gamba” del xino no és el mateix. Allò, que cal dir, està bo de collons, es fa d’una altra manera. Una manera de la qual no en tinc ni la més reputa idea, perquè jo, a Pekín, no hi vaig pas néixer.

Digues algo, per l'amor de Déu