Sí, es clar, t’infles a natilles de xocolata però després resulta que estàs així pel teu metabolisme, eh?
- Carda quatre putos rovells d’ou al pot del túrmix, junt amb una cullerada de Maizena i un raig de llet. Fot-li candela. Oju, no hi cardis les clares, eh? Aquestes si de cas te les veus, que es veu que inflen els músculs. Però aquí només els rovells. Fot-hi cop de túrmix, i reserves.
- Ara poses quatre gots de llet en un collons de cassó, tres cullerades de cacau, i sucre per parar un tren; i ho fots bullir. Ai, t’estic dient molts números i igual se’m despistes. Això t’ajudarà a no perdre’t.
- Ja està? Va, para’l. -Si ets dels tens una merda de vitroceràmica d’aquestes, treu el puto cassó de sobre, collons, que si no, llepes!-.
- Un cop la potinga sigui freda, l’ajuntes amb la cosa que has fet abans. AMB SUMO CUIDADO! Has d’anar casant els ingredients, amb tacte, amb finura, amb aquell amor que tot postre demana. Estima les natilles de xocolata. I fes-ho espàtula en mà, sempre.
- Ara toca colar el resultat. Cola-ho amb el xino,i ho tornes a bullir/parar -com abans, hòstia, no és tant difícil d’entendre-.
- Reparteixes la mescla en aquests pots horrendos que vas comprar a l’IKEA i els fas refredar a la nevera.
I que vaya, que si no sempre te les pots comprar fetes i no emmerdes tota la puta cuina
