Espardenya amb escalibada i anxoves

Una recepta catalana típica d’aquest collons de país. Ràpida de fer, saludable, amb productes de casa per tot arreu… joder, cardes una espardenya per sopar i et donen la puta Creu de Sant Jordi, fijo.

Espardenya la que et menjaràs tu si no cuines més sovint aquesta recepta
Espardenya la que et menjaràs tu si no cuines més sovint aquesta recepta
  1. Vés a veure el puto forner, i compra-li un pa rodó ben parit. Gros, que sigui gros, i sobretot, que sigui bo, que jo a dia d’avui no sé com collons foten el pa però no val una puta merda. Més val car que dolent.
  2. Un cop a casa, em cardes una escalivada -o escalibada, no sé com polles s’escriu-. Per cert, és la de dalt, la que està en català, l’altre era una dedicatòria.
  3. Hauràs d’haver comprat unes anxoves. A veure, si les compres de l’Escala -del poble…- la hòstia serà molt considerable, però col·laboraràs en el tema “economia de país“. Si les compres d’aquelles rares del Lidl, pues col·laboraràs en la teva butxaca. Tria. -LES PRIMERES!-
  4. Suca el pa amb un bon tomàquet -imagino que sabràs que hi ha tomàquets d’amanir i de sucar, oi?-, frega-hi all i ho regues amb oli del bo de veritat.
  5. Muntes el plat cardant capes i ja està. Això és el que té la nostra cuina: que és fàcil, joder. Ah, si tens formatge brie li cardes gratinat per sobre i ja et cauen els ous al terra.

És un plat molt català, aquest. Sobretot, el nom. Collons, pensa que una vegada un andalús en va demanar, i pronunciant-ho li va agafar un patatús, eh?

Digues algo, per l'amor de Déu