Truita de pobre

dissabte-100

Tothom sap cardar -més o menys-, una truita a la francesa:

  • Bats un parell d’ous
  • Els cardes a la paella i ho vas girant fins que quedi ben cuita.

Un cop saps fer això, la truita de patates, de cabrassó, de pernil, d’alls o de lo que merdes vulguis no té secret.

  • Lo mateix d’abans però amb lo que hi vulgis cardar pel mig.

PERÒ I QUAN NO ET QUEDA UNA PUTA MERDA A CASA? PERÒ RES, RES? DE QUÈ CONY ET POTS ALIMENTAR?

Mira, abans en aquest cony de país les passàvem molt putes, i això, vulguis que no, aguditza l’ingeni. Per tant, si algun dia no tens ben bé res a casa per fotre’t -que tal i com està tot, doncs així acabarem-, pots fer-te: UNA TRUITA DE POBRE

  1. Fot aigua en un plat i carda-hi sal.
  2. Agafa farina i espesseix l’aigua, fins que quedi una textura mocosa, similar a la dels ous.
  3. Carda-ho a la paella i fes com faries una truita amb aquesta merda.

ESTÀ BO? HOME, PUES NO, PERÒ ALIMENTA. SÍ NANO, AIXÍ ÉS LA VIDA, ABANS AQUESTES ÉREN LES MERDES QUE HI HAVIA A CASA. I CONTENTS QUAN HI HAVIA ALGO. Ara no, ara si no ens podem fotre com a mínim un pa amb tomàquet ja ens queixem. NNNDéu, si fins i tot el pa amb tomàquet és menjar de misèries, que es feia així per aprofitar el pa dur!! Però on collons et penses que has nascut? A Suècia?

VALORA EL QUE TENS, HÒSTIA. VÉS A CARDAR UN PETÓ A LA NEVERA

 

Digues algo, per l'amor de Déu