Menjar coca de Sant Joan és la segona tradició catalana més popular la nit del 23 de juny. Ve just després de rebentar-se els dits tirant petards. Per això et deixo aquí la recepta de la Coca de Sant Joan.
Comencem pel puto brioix de la Coca de Sant Joan
- Carda llevat premsat a dins la llet i xafa-ho bé. Pots fer-ho amb els dits o amb una cullera, però per caritat divina, si ho fas amb les mans RENTA-TE-LES ABANS, PORC.
- Ara, en un pot, carda-hi un o dos ous, sucre, algo de vainilla en pols -en venen al Bonpreu mateix-, i una mica de sal
- U cop ho tinguis, ho barrejes amb un cony de barilla. NO AMB UN TÚRMIX, AMB UNA BARILLA, que només s’ha de barrejar una mica, hòstia.
- Ara carda-hi la farina i el llard. I ara sí. Ara ha arribat el moment de demostrar que els que creuen que ets la vergonya de la família estàn -una mica- equivocats. REMENA AMB TOTES LES TEVES PUTES FORÇES.
- No, en serio. T’estava prenent el pèl, fes-ho amb una batedora ara, que ho has de fer 20 minuts i et moriràs.
- Ajuda’t amb llet o farina per trobar-hi el punt. Que gilipolles, segur que t’ho has cregut HIIIHII
- Treu la massa, fes-ne una puta pilota i estira-la amb un corró. Dóna-li forma rodona.
- Fot paper de forn a la bandeja, i la massa ben estirada a sobre.
- Deixa-la per alguna banda un parell d’hores i s’haurà posat ben gorda. MIRA, COM TU.
Val, un cop hagis fet el cony de brioix anem per feina
- Ves a una pastisseria i compra crema. Ho dic per que no et compliquis la vida i que no m’agafis la puta salmonela. Passo. Et vaig explicar com fer-la a la recepta de crema catalana collonuda però si m’has d’agafar un mal de panxa la compres i avall. Que prou feina tens.
- Ara has de pintar amb ou la puta coca de Sant Joan, fots la crema a la màniga pastissera i li cardes a sobre del brioix el dibuixet que et surti dels ous. Una sanefa, quadrats… a mi, com si hi pintes el Naranjito.
- Després hi fots les cireres confitades, els pinyons i la mare em va parir a sobre, i al forn 10 minuts a 200º.
- Quan estigui pujada, li cardes un bon raig d’anís i sucre i au, a menjar.
Que aviam, també podries anar a comprar-la feta i no tocar tant els collons. Però ja que sembla que et fa il·lusió, doncs et faig fàcil la vida.
Si et fa falta una màniga pastissera o qualsevol altre estri avui en dia te’l porten a casa, bordegàs.
Com que veig que tens ganes de xerrameca, t’explicaré una mica d’història de la Coca de Sant Joan. Bueno, i de totes les putes coques i pastissos en realitat.
Des de la prehistòria (mooolt abans de néixer jo) les civilitzacions celebren el solstici d’estiu. Que és el dia més llarg de l’any, per si no ho sabies. Té a veure amb unes coses que es diuen planetes i sistema solar.
Aquí a Catalunya (i a la resta d’europa) és la setmana del 20 de juny. Per això, la revetlla de Sant Joan tot és segurament la festa més pagana de les festes cristianes. La celebrem amb aigua, foc, música i alegria i s’assembla més a un puto aquelarre que a una festa religiosa.
Ja saps que la coca, si més no la de menjar, és un tortell plà que es menja a tota la costa del Mediterrani. Podriem dir que és la cosina de la pizza. El seu nom vé del llatí cocere. Fixa’t que comparteix orígen etimològic amb les cakes dels anglesos i les kuchen dels alemanys. Potser per això ténen tanta afició a venir a Lloret de Mar.
En general, a les coques de Sant Joan s’hi posa fruita confitada. Que últimament sembla com la pinya a la pizza, però que si t’ho penses té sentit per que antigament confitaven la fruita per que no es fotés malbé.
Això també passava abans que nasqués jo, és clar.
En fi. Ja tens tot el que necessites. Una lliçó curta d’història i la recepta de la coca de Sant Joan.
