Fem trinxat de la Cerdanya: Que bo és el fill de puta!

A la Cerdanya, a part de pasturar vaques, també saben cuinar. El Trinxat de la Cerdanya n’és un bon exemple.

Trinxat de la Cerdanya
Que bo que és i que barato que surt el puto trinxat de la Cerdanya
  1. Renta, pela i neteja una puta col -no hi deixis bitxos joder, que carda molta mania trobar-ne-, i pela un quilo de patates. És el que toca més els ous, però és lo que hi ha. A mi normalment m’ho feia l’Antònio. Acte seguit, carda-ho tot a bullir. Junt, sí.
  2. Ara agafa la paella més merdosa que tinguis, aquella que t’has carregat de tant recremar-hi l’oli de fregir els ous -barrut-, i carda-hi a rossir cansalada i una puta botifarra negra. Guarda-la per algún racó quan estigui ben rossejada. La botifarra, no la paella.
  3. Ara només hi has de daurar la barreja de pata i col, fent servir el mateix oli i amb algo de gràcia. Ho has de fer tot aixafant la pasterada aquesta fins que n’estiguis satisfet. Normalment se li dóna aspecte de truita, tot i que si no en té tmpoc es mor ningú.
  4. Serveix, carda-li un rostoll de cansalada i un tros de botifarra negra tot a sobre, i gaudeix de la puta millor recepta que un es pot cardar en terres pre-pirinenques: el Trinxat de la Cerdanya!

Has vist quina recepta més fàcil? Són de muntanya, què polles t’esperaves, tu? Van per feina aquells.

COSES A SABER:

El Trinxat de la Cerdanya perd escalfor ràpid, i fred… fred no val una puta merda. Això es menja calent. O potser has vist mai algú cardant-se un trinxat enmig de la platja? No, oi? Pues ala.

Si vols que el teu trinxat sigui encara més “de la Cerdanya”, un truc que va molt bé és cuinar-lo a Martinet. Que ben maco que és -ara, cardarà el mateix gust, està clar, però mira, ja hauràs fet el dia-.

Digues algo, per l'amor de Déu