Ametlles garrapinyades de Déu

Per fer-ne només calen tres coses: ametlles, sucre i una puta paciència divina

Adéu per sempre, queixals
Adéu per sempre, queixals

 

  1. Has de cardar a bullir les ametlles junt amb el sucre. La mateixa puta mida que d’una cosa que de l’altra. La mateixa. Dues tasses d’ametlles? Doncs dues tasses de sucre. Quatre tasses d’ametlles? Quatre tasses de sucre. Onze tasses d’ametlles? joder, ETS UNA FOCA INSACIABLE, CONTROLA’T PER FAVOR.
  2. D’aigua, posa’n la meitat, és a dir: de cada dos, una d’aigua. -igual et caldrà una calculadora a tu, taurgo-.
  3. A partir d’aquí, només et queda tirar-te tota la puta tarda remenant. 1 hora. No paris ni per anar a cagar. Concentra’t, descobreix la màgia de l’ametlla, VIU L’ESSÈNCIA, TOCA-LA AMB ELS DITS. – és una al·legoria burro, treu el puto dit de l’olla, que crema-.
  4. I bueno, doncs això passarà de sucre a caramel, i de caramel a ametlla garrapinyada. I ja està. I ho cardes a un pot i en vas picant unes quantes cada dia… i així estàs.

PD1: Per fer ametlles garrapinyades no utilitzis una olla nova perquè queden fetes una puta braga.

PD2: El teu dentista t’agraeix molt que li paguis els pneumàtics del BMW

 

 

 

Digues algo, per l'amor de Déu