Allioli tradicional, el de tota la puta vida

Bé, t’ensenyaré a fer el puto allioli perquè acompanyis una bona recepta de fideuà o per que el suquis al pa.

All i oli
El cos i la sang de Crist, tot en un sol pot.

Per fer un allioli realment collonut, cal que compris un morter dels bons, dels d’abans. Ja sé que no et lliga amb les merdes aquestes modernes que tens de l’Ikea, però si vols preparar la recepta d’allioli tradicional, compra’t un morter, collons.

Ara, que tu et conformes amb qualsevol merda? Pues au, ho fots amb el cony de túrmix i llestos. Fer una recepta tradicional amb una eina moderna és enviar a tomar pel cul les tradicions.

  1. Carda tres o quatre dents d’all i sal al morter. I apreta com un malparit. Com si fos la última recepta del món.
  2. Afegeix un rajolí d’oli. De mica en mica, amb compte. Les mides -que sempre esteu tocant els ous amb les putes mides- pues no les sé joder, pues un raig de tant en tant no sé, com ho vegis. Interpreta la cuina joder, INTERPRETA LA CUINA. SENT L’ALLIOLI.
  3. Compte: un cop estigueu en marxa no pareu el tallareu, i em cagaré en Cristo. Estem per lo que estem i no es tallarà. VALE?
  4. Quan sembli allioli, ja està fet.

Aclariments sobre la recepta tradicional d’allioli

Hi ha garrulos que el fan amb ou però ni puto cas. Això és perquè ho fan amb el túrmix i això no és tradicional ni és RES. Si portés ou, es diría all-i-oli-ou, o all i oli amb ou… o jo qué sé. Que quedi clar, aquesta recepta porta all i oli.

L’allioli no es talla si tens la regla, només es talla si ho fas malament o si no estàs al tanto.

 

Digues algo, per l'amor de Déu