La millor fideuà del puto món mundial

Quan tastes la meva fideuà et cauen els ous al terra, em surt collonuda. L’Antònio se’m tornava locu. Te n’ensenyo.

Image

  1. Necessites una paella de veritat, no aquestes merdes que tens tu amb mànecs llargs. Una d’aquelles de sempre, amb orelles. Fot-li un raig d’oli i un all pelat al mig. Quan se t’hagi daurat, l’all el fots a la puta basura.
  2. Posa-hi els putos fideus a rostir. Dona-li voltes -amb una mica de garbo o alguns et quedaran sense fer, i després la fideuà no val una puta merda- . Quan estiguin rossos, pues els cardes a escórrer amb paper de cuina per ai.
  3. Ara fes un sofregit, la collonada aquella de la ceba i el tomàquet tallat. També sal i algo de sucre. OJU, SUCRE, MAI SACARINA, s-u-c-r-e.
  4. Ara ja només hi has de cardar sèpia a catxos i llagostins o musclos o lo que puguis pagar-te i quan estigui, pues tires els putos fideus d’abans -els rostits, capullo-. Bull-ho amb el caldo aquell del Bonpreu que tens a la puta nevera fins que ho xupi tot.
  5. Posa-ho dos minuts al forn i se’t fotràn els fideus de punta, PERÒ VIGILA NO ELS CREMIS, TARUGO.

 

Demà t’ensenyaré a fer el puto allioli casolà, que anant bé el compres pot -pff-

Digues algo, per l'amor de Déu