Com fer una esqueixada de bacallà

L’esqueixada de bacallà, a diferència dels diners, sí dóna la felicitat.

Esqueixada, que bona!
Esqueixada, que bona que és, la puta!
  1. Aviam, abans de posar-te a fer una puta esqueixada has de comprar bacallà, a poder ser, esqueixat -a trossos, collons-. Anant bé et cardaran una hòstia de Déu, ara està caríssim. Com tot. Si es que carda fàstic tot plegat, no es pot comprar res, ja.
  2. Te’n recordes com anava allò de dessalar el bitxo aquest? L’has de cardar en aigua a la nevera un parell de dies i li vas canviant el  d’aigua de tant en tant. Això és una collonada, a mi em toca molt els ous fer-ho, però és lo que hi ha, es fa aixíns. -Clar que em sembla que també en venen d’envasat que es pot fer directament-
  3. Bé, el fet és que un cop tinguis el trasto dessalat, doncs t’has de fotre a tallar una mica d’enciam, pebrot, tomàquet, ceba… no sé, una mica al teu gust, és un com collons d’amanida amb bacallà, coi.
  4. I ja pots començar a muntar el plat. L’enciam al cul, després hi cardes el bacallà ben xic,  el pebrtot -vermell!- tallat a tires, la ceba i les olives a sobre. Tot així, una cosa a sobre de l’altra.
  5. Rega-ho tot amb un raig d’oli del bo -res de merdes d’oli, eh!-, i ja estarà llesta per anar coll avall. Que n’és de fàcil, i que n’és de bona la puta esqueixada de bacallà.

 IMPORTANT: Eh tu, puto lerdo, no em confonguis una escaixada amb una escalivada eh? Que no és lo mateix

Digues algo, per l'amor de Déu